Skip to content

Ocupació i salut mental.
La traumatització col·lectiva com a estratègia de guerra

Clara Castaño


El activismo contra la opresión es el remedio para nuestro trauma político. Nos curará cómo individuos y nos ayudará a sanar la historia herida de nuestra patria.

Samah Jabr



Per motius diversos, totes les integrants d’Abilis hem estat a Palestina en algun moment de les nostres vides. I això ens vincula d’una manera especial a la lluita contra l’ocupació i a la legítima autodefensa del poble Palestí.



L’ocupació israeliana no es només una qüestió política, suposa també un trauma comunitari l’impacte del qual sovint es manifesta a través d’experiències de patiment que han de ser enteses en el seu context: La realitat palestina és indestriable de la violència, la pobresa, la humiliació, la tortura, la repressió, l’absència de drets, els desplaçaments forçats, la demolició de cases, l’espera eterna als checkpoints, la pèrdua de terres… El 20% de la població està empresonada (unes 650.000 persones), molts dels pobles i ciutats d’origen de les palestines literalment han desaparegut del mapa perquè van ser arrasades i posteriorment ocupades, l’ocupació suposa un aïllament geogràfic i una restricció de mobilitat que obliga a la consanguinitat en els vincles i que suposa un percentatge important de problemes de salut per als infants, un 6% de la població té diversitat funcional o està mutilada…


L’ocupació israeliana també és una ocupació interioritzada que té enormes conseqüències en la salut integral de les palestines, així com en la concepció del món i de si mateixes. En la seva capacitat de desenvolupar-se, de confiar, de vincular-se, d’elaborar sentits i significats. És difícil no preguntar-se si l’acarnissament de l’estat d’Israel contra el poble palestí no respon a una estratègia deliberada de crear una generació traumatitzada, malalta, dòcil i desmoralitzada.


Samah Jabr, una de les 15 psiquiatres amb les que conta palestina per a 3,8 milions d’individus, narra com el prisma palestí li ha permès acostar-se al patiment des d’un enfocament polític i no patologitzant. El pànic, la pèrdua de sentit, la desconnexió, el deliri… no són problemes psicològics individuals, sinó part d’un trauma col·lectiu originat per l’ocupació israeliana. En aquest sentit, parla de la necessitat d’elaborar estratègies en salut mental que arribin a les causes profundes del dolor del poble palestí.


Des d’aquesta mirada, la resistència palestina és un dret legítim i un deure moral, alhora que una estratègia d’autoafirmació i de construcció de sentit col·lectiu davant d’una ocupació basada en la negació de l’existència del poble palestí. La resistència davant l’ocupació i la solidaritat són, per tant, factors importants de salut als que podem contribuir des dels nostres contextos a través de la visibilització, la mobilització, el boicot, el suport econòmic i el suport a l’autodefensa palestina.


Llarga vida al poble palestí.

Llarga vida a la resistència.




Per saber-ne més:

Deixa un comentari