Skip to content

PAULA CASTELLSAGUÉ

Educadora Social i Neuropsicopedagoga. Actriu especialitzada en Teatre de l’Oprimit. Vinculada professionalment a la prevenció en l’àmbit de la gestió de riscos i plaers associats als usos de drogues, i en la prevenció i atenció de violències sexistes en contexts d’oci nocturn.

” Diferents vivències en relació a la mort m’han despertat la necessitat, la curiositat i l’interès de voler observar, entendre i investigar com es viu social, cultural i políticament aquest fenomen. És per això que la mort, els dols, les pèrdues, la vulnerabilitat, la finitud, els malestars, l’acompanyament i el sosteniment de la vida han estat temes que han vertebrat el meu desenvolupament. Des d’una mirada antropològica i un pensament alimentat per la filosofia, aquestes inquietuds s’han anat plasmant en accions i projectes en el camp de l’educació i la pedagogia.”

GEMMA LAPAZ

Educadora Social i pedagoga. Formada en acompanyar infants i adolescents en les pèrdues i els dols. Vinculada des de fa anys al lleure educatiu. Experiència professional amb joves, persones amb diversitat funcional intel·lectual i menors migrants. Membre del consell redactor dels Quaderns del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya. 

” Una mort on moltes persones es van veure implicades és l’orígen de la meva motivació i curiositat en relació als dols i al patiment.

A part de donar espai al pensament i la reflexió, m’agrada que les idees es puguin veure reflectides en propostes i accions participatives.

CLARA CASTAÑO

Educadora Social i llicenciada en Belles Arts. Postgraduada en Salut Mental Col·lectiva. Terapeuta Corporal Integrativa i ballarina. Docent a la Universitat Oberta de Catalunya. Vinculada a l’acompanyament de dones en múltiples entorns vulnerabilitzats i en la facilitació de xarxes col·lectives per l’acompanyament de les experiències de patiment. 

Pensar com fer sostenible la vida ha estat, des que tinc ús de raó política, una de les meves obsessions. I ho ha estat perquè la meva vida i la de les del meu voltant no ha estat sostenible en molts moments.

La incertesa, el dubte i les pors compartides m’han dut a centrar-me (personal, professional i políticament) en la comprensió del patiment com a experiència humana i a la col·lectivització de les cures com a repte.

ENXARXADES

PERSONES COL·LABORADORES

(en construcció)

CatalanEnglishSpanish