Durant la primavera del 2019, de la ressonància amb diverses jornades i projectes en el si del moviment feminista autònom i l’associacionisme juvenil, neix Abilis, com un espai de pensament i acció entorn al malestar, les experiències de patiment, la vulnerabilitat, la mort i els dols, des de lògiques no capitalistes.
Abilis és un projecte que es transforma per adaptar-se als nostres desitjos i necessitats, així com a les nostres realitats canviants. Actualment ens dediquem a la recerca i la construcció col·lectiva de coneixement, la formació i l’assessorament, l’acompanyament de diverses col·lectivitats i l’experimentació i creació de projectes.
GEMMA LAPAZ
Educadora Social i Pedagoga, formada en acompanyar infants i adolescents en les pèrdues i els dols. És membre del consell redactor dels Quaderns del Col·legi d’Educadors i Educadors Socials de Catalunya.
Ha treballat amb joves, joves migrants, persones amb diversitat funcional i en projectes comunitaris.
L’experiència d’una mort on moltes persones es van veure implicades va ser l’orígen del meu interès i curiositat en relació a la mort, els dols i el patiment. Un interès que m’ha acompanyat des de molt jove i que es tradueix en el desig de pensar i investigar però també en el desig de transformar a partir de propostes participatives comunitàries.
Crec que crear referents entorn a la mort i els dols és una qüestió política que impacta en les idees i plantejaments sobre com volem viure.
CLARA CASTAÑO
Educadora Social, llicenciada en Belles Arts, postgraduada en Salut Mental Col·lectiva i Terapeuta Corporal Integrativa especialitzada en Trauma. Docent a la UOC, Universitat Oberta de Catalunya.
Ha treballat en l’acompanyament de dones i persones dissidents en múltiples entorns vulnerabilitzats i en la facilitació de xarxes col·lectives per l’acompanyament de les experiències de patiment.
Pensar com fer sostenible la vida ha estat, des que tinc ús de raó política, una de les meves obsessions. I ho ha estat perquè la meva vida i la de les del meu voltant no ha estat sostenible en molts moments. Això m’ha portat a dedicar-me (personal, professional i políticament) a pensar i experimentar altres maneres d’acompanyar la vulnerabilitat humana.
Confio en la potència de la creativitat com una eina per elaborar nous sentits, i en la potència de les xarxes i pràctiques de suport mutu per a transformar les nostres realitats.
PAULA CASTELLSAGUÉ
Educadora Social i Neuropsicopedagoga. Màster en Conseling i Intervenció en trauma, dol i patiment. Formació bàsica en Teràpia Familiar Sistèmica. Formació teatral i especialització en Teatre de l’Oprimit.
Ha treballat en la prevenció, l’atenció i la formació en l’àmbit de la gestió de riscos i plaers associats als usos de drogues, en la diagnosi i disseny de Plans de Drogues i en la prevenció i atenció de violències sexistes en contexts d’oci nocturn.
Diferents vivències en relació a la mort m’han despertat la necessitat, la curiositat i l’interès per observar, entendre i investigar com es viu social, cultural i políticament aquest fenomen. És per això que la mort, les pèrdues, els processos de dol, la vulnerabilitat, la finitud, els malestars, l’acompanyament i el sosteniment de la vida han estat temes que han vertebrat el meu desenvolupament. Confio en les potencialitats de les eines psicoexpressives com a metodologia de treball per a ressignificar i transformar realitats.
RIA DUEÑAS
Grau en Filosofia Política i Economia. Màster en mediació, negociació i gestió de conflictes. Postgrau en Guió Cinematogràfic. Formadori a Casals de Joves, Escola Lliure el Sol i CNJC.
Ha treballat en Tècnic de Projectes de Recerca (UPF), prevenció i atenció a les violències sexistes en oci nocturn i formant, assessorant i acompanyant entitats en organització i gestió de conflictes.
Crèixer en l’associacionisme i mirar el món de manera reflexiva m’ha portat a analitzar les estructures complexes de l’autoorganització i a fixar-me en com el malestar, el temps, les emocions i les identitats hi juguen un paper clau. A trobar maneres d’explicar-nos, artísticament, amb estructures organitzatives o processos autogestionats.
Hi ha molta gent fent coses increïbles arreu.. com podem generar intel·ligència col·lectiva per a convertir-la en intel·ligència popular?