Escitalopram, Paroxetina, Fluoxetina, Sertralina, Mirtazapina, Deprax… 

antidepressius és el nom comercial que es dóna a un àmpli ventall de substàncies que actuen sobre el cos i el cervell de diferents maneres. Solen receptar-se associats a diagnòstics de depressió, ansietat, TOC, desordres alimentaris, estrès postraumàtic, trastorns d’atenció, problemes per dormir… O a persones que travessen experiències de tristesa, apatia, desesperança, angoixa…
Dins del mateix grup de substàncies hi ha diferents famílies, (ISRS, ISRN, ADT, IMAO…), depenent del tipus d’acció que fan sobre el cervell. 

Mecansismes d’acció: Són substàncies químiques psicoactives que actuen sobre el cervell de diverses maneres. Encara que no es coneixen amb certesa els mecanismes d’acció responsables dels seus efectes, produeixen a curt plaç un increment dels neurotransmissors (fonamentalment serotonina i noradrenalina) a l’espai intersinàptic. 

Efectes secundaris: Solen anar acompanyats d’importants efectes secundaris que, en general, desapareixen després de les dues primeres setmanes. Aquests solen incloure mareig, nàusees, augment de l’ansietat, insomni, tremolors… Altres efectes secundaris que solen mantenir-se mentre dura el seu consum i que és important conèixer són, fonamentalment, la reducció o supressió de la líbido, (a més de l’estrenyiment, la hipotensió i l’augment de pes) tot i que varien segons les diferents famílies. El seu consum també pot tenir efectes sobre l’atenció, la memòria i l’aprenentatge. 

Riscs: La principal problemàtica associada al consum dels sedants emocionals és la cronificació, ja que les guies de prescripció recomanen un període mínim de consum de 12 mesos. Tal i com s’indica en els prospectes d’aquestes substàncies, poden induïr idees suïcides (en major grau en persones menors de 24 anys). La suspensió abrupta del seu consum pot generar importants canvis d’humor, i la seva discontinuació genera malestar malgrat no generin problemes de dependència física. 

Beneficis: Moltes persones troben útil el seu consum durant periodes més o menys curts de temps, per esmorteir la intensitat emocional d’etapes difícils, a mode de “crossa”, ja que els beneficis principals d’aquestes substàncies tenen a veure fonamentalment amb: la reducció de la labilitat emocional, reducció de l’ansietat, reducció de la freqüència i la instensitat dels atacs de pànic, millora del son i compressió del rang d’oscilació emocional o afectiva.

Pautes d’inici i retirada: D’acord amb la teoria psicofarmacològica, l’inici del consum ha de ser paulatí, començant per dosis baixes i augmentant la dosi al llarg de les dues primeres setmanes. Pel que fa a la pauta de retirada, la pauta és la reducció gradual de la substància un 20% de la dosi cada 2-4 setmanes. 

Símptomes de la retirada: els més comuns són mareig, mal de cap, tremolors, formigueig, nàusees, diarrea, agitació, irritabilitat, confusió, fatiga, insomni, sudoració, sensació d’irrealitat… Aquests símptomes apareixen entre el 20 i el 50% de les persones consumidores d’ISRS. Actualment la Paroxetina i la Venlafaxina són les substàncies més problemàtiques en aquest sentit, però és probable que es presentin símtomes similars amb tots els ISRS i, en menor mesura, amb els tricícilics. 

Més informació:
Uso adecuado de los antidepresivos, Alberto Ortiz Lobo
Eficàcia i riscs dels antidepressius, Primera Vocal
Antidepressants, Inner Compass
Cómo dejar los antidepresivos, Mad in Spain
Más de 1000 consumidores de antidepresivos describen como han afectado a su vida, Mad in Spain
Surviving antidepressants, 

Diazepam, Lorazepam, Flurazepam, Clonazepam, Zolpidem.. 

Les benzodiacepines o ansiolítics són un grup de substàncies químiques amb propietats sedants. Solen receptar-se en experiències relacionades amb l’ansietat i l’insomni, tot i que sovint s’utilitzen també com a relaxants musculars, antiepilèptics, anticonvulsius, per afavorir la relaxaxió i pèrdua de memòria abans d’una cirurgia… 

Mecansime d’acció: Les benzodiazepines imiten o milloren l’activitat del GABA (àcid gamma-aminobutíric), una substància química natural del cervell o neurotransmissor (agent que transmet missatges d’una neurona a l’altre) la funció principal de la qual és la inhibició. Les benzodiacepines augmenten l’acció natural del GABA, exercint una acció adicional d’inhibició (de fre) que té un efecte general tranquilitzant sobre el Sistema Nerviós Central. Es diferencien segons la durada de la seva acció sobre el GABA (acció curta, acció mitja i acció llarga). 

Efectes secundaris: Els principals efectes secundaris solen incloure somnolència, mareig, excessiva sedació, efecte rebot, dificultat per a concentrar-se, debilitat muscular i alteració de la concentració, disminució de la sensibilitat corporal, afectació sobre la memòria… Les benzodiacepines d’acció curta són les que presenten més riscs, a més de l’afectació de la memòria a curt plaç.

Riscs: Els principals riscs associats al seu consum tenen a veure amb el seu ús prolongat i les altes dosis utilitzades, ja que són substàncies altament addictives i, a llarg plaç, produeixen un deteriorament en la memòria. Segons les indicacions de les fitxes tècniques de les pròpies substàncies, la duració del tractament no hauria de superar les 2-4 setmanes en casos d’insomni i les 8-12 setmanes en casos d’ansietat, incloent en ambdós casos la retirada gradual. 

Beneficis: Poden ser recusos puntuals útils per a frenar situacions de crisi o amortiguar-les. 

Pautes d’inici i retirada: D’acord amb la teoria psicofarmacològica, la retirada de les benzodiacepines ha de seguir la pauta de reducció del 25% de la dosi per setmana (en benzodiacepines d’acció llarga com el Fluracepam o Quacepam). En el cas de les benzodiacepines d’acció mitja (loracepam, bromacepam, clotiacepam, ketacolam i exacepam) es pot seguir aquesta mateixa pauta. I en el cas de les benzodiacepines d’acció curta (alprazolam i pinacepam) la pauta de retirada contempla la substitució per una dosi equivalent per una benzodiacepina d’acció llarga (com el diacepam) per evitar l’aparició de l’efecte rebot d’ansietat diürna. 

AQUÍ tens un convertidor de dosis entre diferents tipus de benzodiacepines

Més informació:
Anti-anxiety benzodiacepines, Inner Compass
Dejar las benzodiacepinas con seguridad, Dra. Ashton
Mecansimes d’acció i suspensió

haloperidol, clorpromazina, clozapina, olanzapina, aripiprazol, risperidona, paliperidona, asenapina, quetiapina…

Els antipsicòtics són substàncies psicotròpiques que van començar a utilitzar-se a mitjans del segle XX com a antihistamínics, analgèsics i anestèsics. Finalment, psiquiatres i metges van començar a donar els fàrmacs a persones diagnosticades d’esquizofrènia i psicosi. Avui, però, alguns psiquiatres i metges també prescriuen aquests fàrmacs a persones diagnosticades de Trastorn Bipolar, TDAH, Trastorn Depressiu Major, Trastorn d’Ansietat Generalitzada i demència, o com a ajuda per dormir. 

Mecanismes d’acció: D’acord amb la teoria mèdica, el denominador comú de les dues grans famílies (antipsicòtics clàssics i antipsicòtics moderns/atípics) és la seva acció de bloqueig d’un subtip específic del receptor de la dopamina. En general, les maneres en què aquestes substàncies exerceixen els seus efectes sobre el cervell i el cos són variades, complexes i poc enteses, sobretot quan aquests efectes comencen a canviar amb el temps a mesura que el cos genera tolerància. 
En els últims anys, la majoria de les explicacions sobre la seva acció han centrat l’atenció en l’efecte sobre el funcionament del neurotransmissor dopamina; tanmateix, també afecten significativament les activitats dels neurotransmissors serotonina, acetilcolina, histamina i d’altres. Aquests neurotransmissors estan implicats de manera central en moltes funcions clau del cos i del cervell, com ara el comportament, l’excitació, la cognició, la memòria, les emocions, l’aprenentatge, el plaer, el control motor fi, la motivació, la funció gastrointestinal, el funcionament del sistema endocrí i hormonal.

Efectes secundaris: Són un grup de substàncies amb importants efectes secundaris. I donada la seva acció sobre els receptors dopaminèrgics, solen anar acompanyades d’alteracions motores (rigidesa, tremolors, lentitud de moviments, moviments involuntaris, sedació, parkinsonisme, pèrdua de control motor…). Els efectes concrets varien d’una substància a l’altra de la mateixa manera que les interaccions amb altres fàrmacs, però a grans trets, els efectes secundaris inclouen canvis metabòlics i l’augment de pes de lleu a greu, la sedació física i mental, la pèrdua de la líbido o la disfunció sexual, el mal de cap, la sequedat de boca, la visió borrosa i trastorns gastrointestinals, inquietud i agitació…
Algunes persones parlen de la sensació de “pèrdua d’identitat” associada a la lentitut, la sedació i la pèrdua de memòria.

Riscs: Donat que aquest tipus de substàncies alteren les activitats dels neurotransmissors implicats en molts dels sistemes funcionals i de comunicacions primaris del cos, (sistema nerviós, endocrí, cardiovascular, digestiu, metabòlic, reproductiu…) la llista de possibles efectes nocius -fins i tot a curt termini- és molt llarga. Sovint es considera que són un dels tipus de fàrmacs amb més riscs associats que es prescriuen per a condicions que no amenacen la vida. A més, són substàncies amb un elevat nombre d’interaccions amb altres substàncies i, a llarg plaç, presenten importants efectes secundaris com el deteriorament cognitiu o l’augment de les probabilitats de patir diabetis o hipertensió,  

Beneficis: Molts usuaris informen que un dels principals efectes immediats dels fàrmacs antipsicòtics és la tranquil·lització, o un alentiment de lleu a fort del cos, sovint combinat amb un apagat o aplanament de la sensació, el pensament, les emocions i l’experiència. Per a algunes persones, aquest efecte tranquil·litzant o adormidor pot ajudar a reduir la intensitat o la freqüència d’algunes de les experiències que troben angoixants.

Pautes d’inici i retirada: En el procés de retirada de hi ha varis elements implicats: la duració del consum, la dosis, les neuroadaptacions, l’ocupació dels receptors pels fàrmacs… Tot això suposa que la retirada dels antipsicòtics pot durar mesos o fins i tot anys, enlentint i graduant el procés a canvis mínims en la dosi. La recomanació general és fer aquest procés acompanyat de persones amb experiència i coneixement sobre les substàncies i els seus efectes.

Més informació:
Antipsychotics, Inner Compass
Eficàcia i riscs dels antipsicòtics, PostPsiquiatria 
Experiencing antipshychotic medication
Entrevista anònima sobre retirada d’antipsicòtics (Will Hall)

Olanzapina, Quetiapina, Liti, …

El terme “estabilitzador de l’estat d’ànim”, es va popularitzar durant la dècada dels 90 com una eina de màrqueting, i no representa una agrupació científica de fàrmacs tal com s’entenen habitualment les classes científiques. Inclouen el Liti, les substàncies anticonvulsives (carbamezapina, lamotrigina, valproat o àcid valproic, gabapentina i topiramat) i alguns “antipsicòtics” (asenapina, olanzapina, quetiapina, risperidona, ariprazol, ziprasidona i clozapina). 

Els psiquiatres sovint opten per a receptar aquestes substàncies a persones que han rebut diagnòstics de trastorn bipolar, trastorn depressiu major, trastorn d’ansietat generalitzada o esquizofrènia.

Mecansimes d’acció: Són substàncies qúmiques que alteren l’activitat bàsica dels canals de sodi i les operacions de transport de sodi a les cèl·lules nervioses i musculars humanes. També alteren el funcionament d’una sèrie de missatgers químics importants en les comunicacions bàsiques i els sistemes funcionals del cervell i el cos, inclosos els neurotransmissors glutamat, GABA, norepinefrina i serotonina. Això crea impactes en el sistema nerviós central, inclosos els processos neuromusculars, neurològics i cognitius.

Efectes secundaris: Tot i que els efectes varien d’una substància a l’altre, poden produir una gamma àmplia d’efectes i efectes secundaris que solen incloure visió borrosa, tremolors, problemes intestinals, sedació, dificultat per a concentrar-se, augment de pes… 

Riscs: Algunes d’aquestes substàncies tenen un gran potencial tòxic que pot produir deteriorament de la memòria i danys renals.

Beneficis: Molts usuaris informen que el liti i els anticonvulsivants solen produir sensacions de sedació lleu a forta i embotiment o adormiment mental. Per a algunes persones, aquests efectes poden ajudar a reduir la intensitat i la freqüència dels sentiments i experiències associades a la “mania”. 

Pautes d’inici i retirada: Pel seu potencial tòxic, és altament recomanable fer el procés d’habituació i deshabituació acompanyats d’alguna persona amb coneixements sobre els efectes d’aquestes substàncies.

Mood stabilizers and lithium, Inner Compass