(re)pensar la salut, imaginar l’impossible

Estimades,

Ens fa molta il·lusió compartir aquesta primera convocatòria d’un cicle pensat amb molt de mimo, des de la necessitat política i vital d’imaginar futurs desitjables.

Per què habitem un context d’estancament de la imaginació política i en les darreres dècades, la utopia ha anat derivant en una actitud escapista. En un somni individualista en el que l’individu es replega sobre si mateix i sobre la seva ferida, reforçant la pròpia biografia. Un escenari de paràlisi col·lectiva en la que el malestar apareix com a ruptura, però també com a potència.

Ens preguntem com les experiències vinculades al patiment, el dolor, la fatiga, la malaltia… poden contribuïr a trencar la paràlisi i convertir-se en un lloc des d’on imaginar l’impossible.