Qui som
Abilis neix la primavera del 2019, de la ressonància nascuda en diverses jornades, processos i projectes en el si del moviment feminista autònom i l’associacionisme juvenil. Neix del desig i la necessitat de crear un espai des d’on (re)pensar -en col·lectiu i fora de les lògiques capitalistes- qüestions com el malestar, les experiències de patiment, la vulnerabilitat, la mort i els dols.
Des dels seus inicis, Abilis s’ha construït com un espai de reflexió, experimentació i pràctica compartida, arrelat en les nostres propies experiències vitals, amb la voluntat de posar en qüestió els marcs dominants.
Què és Abilis?
Abilis ha estat sempre un projecte flexible i en moviment que es transforma per adaptar-se als desitjos, necessitats i realitats canviants. És, per tant, diferent per a cada una de les persones que en formen part. Per algunes és, o ha estat en algun moment, un projecte d’auto-ocupació. Per altres, un espai de creació i experimentació. Però sempre, un espai de suport mutu, una eina per a la transformació social i la possibilitat d’imaginar altres móns possibles.
Què ens mou?
Estem convençudes de què les experiències de patiment i vulnerabilitat no són fets individuals ni estats a corregir, sinó experiències humanes profundament polítiques, portadores d’un gran saber i d’un enorme potencial transformador.
Ens mou el desig i la voluntat de transformar els marcs de comprensió del patiment, de la vulnerabilitat, de la vida i de la mort, i d’obrir espais on aquestes experiències puguin ser (re)pensades col·lectivament. Ens mou també la voluntat d’acompanyar persones, grups i comunitats en la revisió de les seves pràctiques, en la creació de nous imaginaris i en la construcció d’eines que posin la vida —en tota la seva complexitat— al centre.
Gemma Lapaz
Educadora Social i Pedagoga, formada en acompanyar infants i adolescents en les pèrdues i els dols. És membre del consell redactor dels Quaderns del Col·legi d’Educadors i Educadors Socials de Catalunya. Ha treballat amb joves i joves migrants, persones amb diversitat funcional i en projectes comunitaris.
L’experiència d’una mort on moltes persones es van veure implicades va ser l’orígen del meu interès i curiositat en relació a la mort, els dols i el patiment. Un interès que m’ha acompanyat des de molt jove i que es tradueix en el desig de pensar i investigar però també en el desig de transformar a partir de propostes participatives comunitàries.
Crec que crear referents entorn a la mort i els dols és una qüestió política que impacta en les idees i plantejaments sobre com volem viure.
Clara Castaño
Educadora Social, Llicenciada en Belles Arts, postgraduada en Salut Mental Col·lectiva i Terapeuta Corporal Integrativa especialitzada en Trauma. Doctoranda en Antropologia mèdica i salut global per la URV.
Ha treballat en l’acompanyament de dones i persones dissidents en múltiples entorns vulnerabilitzats i en la facilitació de xarxes col·lectives per l’acompanyament de les experiències de patiment. Des del 2021, és docent a la UOC (Universitat Oberta de Catalunya).
Pensar com fer sostenible la vida ha estat, des que tinc ús de raó política, una de les meves obsessions. I ho ha estat perquè la meva vida i la de les del meu voltant no ha estat sostenible en molts moments. Això m’ha portat a dedicar-me (personal, professional i políticament) a pensar, experimentar i assajar altres maneres d’acompanyar la vulnerabilitat humana.
Confio en la creativitat com una eina per elaborar nous sentits col·lectius, i en la potència del suport mutu i la imaginació política per a transformar les nostres realitats.
Paula Castellsagué
Educadora Social i Neuropsicopedagoga. Màster en Conseling i Intervenció en trauma, dol i patiment. Formació bàsica en Teràpia Familiar Sistèmica. Formació teatral i especialització en Teatre de l’Oprimit.
Ha treballat en la prevenció, l’atenció i la formació en l’àmbit de la gestió de riscos i plaers associats als usos de drogues, en la diagnosi i disseny de Plans de Drogues i en la prevenció i atenció de violències sexistes en contexts d’oci nocturn.
Diferents vivències en relació a la mort m’han despertat la necessitat, la curiositat i l’interès per observar, entendre i investigar com es viu social, cultural i políticament aquest fenomen. És per això que la mort, les pèrdues, els processos de dol, la vulnerabilitat, la finitud, els malestars, l’acompanyament i el sosteniment de la vida han estat temes que han vertebrat el meu desenvolupament. Confio en les potencialitats de les eines psicoexpressives com a metodologia de treball per a ressignificar i transformar realitats.
Ria Dueñas
Grau en Filosofia Política i Economia. Màster en mediació, negociació i gestió de conflictes. Postgrau en Guió Cinematogràfic. Formadori a Casals de Joves, Escola Lliure el Sol i CNJC.
Ha treballat en Tècnic de Projectes de Recerca (UPF), prevenció i atenció a les violències sexistes en oci nocturn i formant, assessorant i acompanyant entitats en organització i gestió de conflictes.
Crèixer en l’associacionisme i mirar el món de manera reflexiva m’ha portat a analitzar les estructures complexes de l’autoorganització i a fixar-me en com el malestar, el temps, les emocions i les identitats hi juguen un paper clau. A trobar maneres d’explicar-nos, artísticament, amb estructures organitzatives o processos autogestionats.
Hi ha molta gent fent coses increïbles arreu.. com podem generar intel·ligència col·lectiva per a convertir-la en intel·ligència popular?
Amigues i aliades
Entitats i cooperatives amb qui treballem, hem treballat o amb qui hem somiat juntes.
Col·laboradores
Altres agents amb qui hem col·laborat en el passat o en el present.
