La traumatizació col·lectiva com a estratègia de guerra
L’activisme contra l’opressió és el remei per al nostre trauma polític. Ens curarà com a individus i ens ajudarà a sanar la història ferida de la nostra pàtria.
Samah Jabr
Per motius diversos, totes les integrants de Abilis hem estat en Palestina en algun moment de les nostres vides. I això ens vincula de manera especial a la lluita contra l’ocupació ja la legítima autodefensa del poble Palestí.
L’ocupació israeliana no és només una qüestió política, suposa també un trauma comunitari l’impacte del qual sovint es manifesta a través d’experiències de sofriment que han de ser enteses en el seu context: La realitat palestina és inseparable de la violència, la pobresa, la humiliació, la tortura, la repressió, l’absència de drets, els desplaçaments forçats, la desplaçament forçat, checkpoints, la pèrdua de terres… El 20% de la població està empresonada (unes 650.000 persones), molts dels pobles i ciutats d’origen de les palestines literalment han desaparegut del mapa perquè van ser arrasades i posteriorment ocupades, l’ocupació suposa un aïllament geogràfic i una restricció de mobilitat que obliga a la restricció de mobilitat per als nens, un 6% de la població té diversitat funcional o està mutilada…
L’ocupació israeliana és també una ocupació interioritzada que té enormes conseqüències en la salut integral de les palestines, així com en la concepció del món i de si mateixes. En la seva capacitat de desenvolupar-se, confiar, vincular-se, elaborar sentits i significats. És difícil no preguntar-se si l’acarnissament de l’estat d’Israel contra el poble palestí no respon a una estratègia deliberada de crear una generació traumatitzada, malalta, dòcil i desmoralitzada.
Samah Jabr, una de les 15 psiquiatres amb les quals compte palestí per a 3,8 milions d’individus, narra com el prisma palestí li ha permès acostar-se al sofriment des d’un enfocament polític i no patologizante. El pànic, la pèrdua de sentit, la desconnexió, el deliri… no són problemes psicològics individuals, sinó part d’un trauma col·lectiu originat per l’ocupació israeliana. En aquest sentit, parla de la necessitat d’elaborar estratègies en salut mental que arribin a les causes profundes del dolor del poble palestí.
Des d’aquesta mirada, la resistència palestina és un dret legítim i un deure moral, alhora que una estratègia d’autoafirmació i construcció de sentit col·lectiu davant una ocupació basada en la negació de l’existència del poble palestí. La resistència enfront de l’ocupació i la solidaritat són, per tant, factors importants de salut als quals podem contribuir des dels nostres contextos a través de la visibilització, la mobilització, el boicot, el suport econòmic i el suport a l’autodefensa palestina.
Llarga vida al poble palestí.
Llarga vida a la resistència.
Per saber més
- Jabr, Samah. En Palestina struggle against oppression. En el Jazeera. Recuperado en:
https://interactive.aljazeera.com/aje/2017/palestine-in-motion/jabr.html - Suplemento Sumud, La Directa. (2023). Resistencia cotidiana para su existencia. Recuperado en https://directa.cat/papers/suplement-sumud/
- Jabr, Samah. Tras los frentes. Crónica de una psiquiatra y psicoterapeuta palestina bajo empleo.